sábado, 3 de julio de 2010

SÍNTESI FINAL

Bé, després de la publicació de la última intervenció pendent, he de dir que el manteniment d'aquest bloc ha estat una feina costosa, sigui pels motius que sigui, que els coneix qui els ha de conèixer, però bé, tota història té el seu final i aquest bloc ha esgotat el seu temps de vida.

Ha sigut com deia, una treball costós però a la vegada profitós i divertit. He aprés moltíssimes coses a través de tota la feina que es demanava i trobo que és una eina força útil pels temps que vindran i per ara mateix, ja está sent en moltes escoles, eina de comunicació, avaluació i treball.

Un cop més gràcies per la oportunitat que se m'ha donat pel que fa al bloc i pel que fa a l'assignatura.

Una abraçada forta a tos i bon estiu!!

SESSIÓ 6. ANÀLISI D'UN ANUNCI I "TÒPICS"

L'anunci que jo vull analitzar és el següent:
http://www.youtube.com/watch?v=Ixq4Co40JTY

Com es pot observar, l'anunci comença amb la presència d'un personatge famós, Ben Affleck, un home guapo i atractiu, seductor, fort físicament, un home ben fet en tots els aspectes. Amb l'aparició d'aquest personatge comença a sonar una musica potent, seductora, amb un cert to d'erotisme, que acompanya a Ben Affleck al llarg de tot l'anunci, al qual se li van apareixent noies i més noies, intentant seduir-lo, apropar-se a ell, intimant que es diu. Totes aquestes noies són comptades en una espècie de marcador que porta el famós allà on va. Al final de l'anunci, apareix un xicot jove, amb un aspecte més "retro", més "progre" i el nostre famós home intentar cridar l'atenció a aquest noi ensenyant-li quantes noies han intentat apropar-se a ell o "lligar" amb ell amb el pròposit de semblar més que ell de "vacilar".
Però aquest xicot seguidament li ensenya el seu marcador, on hi ha un nombre bastant més elevat que el del home famós, guapo i seductor. A continuació, es veu a aquest xicot omplint-se tot el cos amb desodorant Axe, diguéssim que ens intenta donar la resposta a l'escena anterior.

Pel que fa al fil conductor de l'anuci, veiem que en tot moment s'utiliza la comunicació audiovisual (imatge i so) seductora, eròtica, atractiva, seqüències i situacions qüotidianes, traduïdes al camp de la sensualitat i la seducció, l'atracció i la passió. Més tard, al final del anunci. ens fa aquesta comparació entre els dos personatges de l'ascensor ben diferenciats o en es veu "l'efecte Axe".

Es un anunci que no es vol allunyar gaire de la realitat, només exagera segons quins aspectes per donar sentit al producte que es vol vendre. D'aquesta manera, intenten fer creure al espectador, que només utilitzant aquest desodorant és igaul l'aspecte que un tigui perquè pot passar per sobre de molts personatges guapos, atractius seductors, famosos, etc.

En conclusió, intenta reproduir una realitat qüotidiana però des del punt de vista del desodorant Axe.

Reflexió personal sobre alguns tòpics:

Tòpic 1: "Una imatge val més que mil paraules"

Penso que aquest tòpic és bastant acertat, epl simple fet que a vegades la gent o els mitjans de comunicació en aquest cas, parlen i parlen i només fan que donar voltes a un mateix tema sense anara a parar a cap lloc, quan molt sovint un gest, un fet, un acte, una demostració, diu molt més que tant lletra lligiada i tanta parrafada i tant "bla bla bla". Amb la vista podem entendre molt millor una cosa que no pas des de l'oïda. També és cert que un discurs o un text escrit acomànyat d'imatges pot ser molt bona manera també de fer entendre alguna cosa.

Tòpic 2: "Davant de la televisió, el receptor és passiu"

Aquesta afirmació podrírm dir que va a "tants per cent". És evident, que hi ha un tant per cent de la població que creu i veu com a realitat tot el que la televisió ens transmet, dependrà també del grau de maduresa i inteligència que aquest grup/sector de la població tingui. Després trobem un altre tant per cent d'espectadors que són més crítics amb allò que veuen amb allò que la televisió els mostra i si que es plantejen la realitat de dita informació i creuen o no en la seva naturalesa i existència. La forma de mostrar i reproduir tota aquesta informació juga molt, també, amb l'interior i els cervells dels receptors d'aquesta informació.
Tòpic 3: " La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència"

Pel que fa a aquest tòpic, m'agradaria distingir, que aquest efecte que té la violència de la televisió o del cinema, és diferent si l'espectador és un infant o un nen o una persona jove d'un adult o persona de més edat, ja que el primer grup de persones, els costa més diferenciar el que està bé del que està malament, i veure actes de violència per les pantalles ho poden interpretar com una cosa normal que la societat ensenya sense cap temor com a cosa totalment quotidiana. Així que, desgraciadament, si els espectadors són infants, pot tenir una repercusió molt negativa que no els ajudarà gens ni mica en el decurs de la seva vida i creixement. Segons l'estatus social, el nivell de vida, l'entorn, aquest efecte pots ser major o menor, però sens dubte, poc o molt, la violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

Tòpic 4: " La televisió és un mitjà generador de "modes"

És un tòpic força encertat des del punt de vista que els espectadors, a força de veure de manera insistent qualsevol tipus de producte, qualsevol tipus de marca, acaba per consumir/comprar aquest producte o marca dicriminant-ne molts altres degut a que un es considera més habitual o més comú entre la societat que l'altre. Per tant, si no vesteixes una marca o no consumeixes un producte ets tal o ets qual perquè aquesta marca és més cara, aquest producte és més , de millor qualitat, creant així un tipus de gent o un altre per això o per allò.

Tòpic 5: " La televisió és una finestra oberta a la realitat"

Pot ser i no pot ser. Depèn, en gran part de la realitat que es mostri. Hi ha anuncis de televisió, per exemple, que donen una imatge molt equivocada, molt diferent, molt enganyosa del que és la realitat, ja que per posar un exemple, en molts anuncis de perfums, desodorants, en fi productes pel cos, s'ultitza molt l'esrotisme, la sensualitat, la seducció, la passió, i això queda clar que no és ni de bon tros, el reflex de la realitat. Però per contra, hi ha anuncis del tercer món, els telenotícies, d'uan realitat que si que és real però que nosaltres creiem menys real que tots aquests anuncis "cutres" de perfums i tonteries. Aquests anuncis o programes si que donen una gran imatge i representació de quina és la veritat de la realitat que ens envolta.

Tòpic 6: " Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències"

En aquest cas trobem part de raó, ja que, una notícia, un fet, algun element nou, una vegada el veus per primer cop produeix una sensació de sorpresa, de novetat, fins el punt que aquest aspecte es fa tan pessat i tant continu, que provoca familiaritat i quotidianeitat i fa que el espectador no senti cap tipus de reacció, sentimental o no, cap a aquest element. Tot i que, és ben cert, que hi ha notícies i acontaixements que cada cop que els veus produeixen més angoixa i sentiment al receptor, encara que en molts pocs cassos.

viernes, 2 de julio de 2010

PRESENTACIÓ D'UNA WEB D'INTERÈS

Després de buscra i rebuscar un munt de webs que fòssin interessants per a l'escola, vaig topar amb aquesta: http://www.nicoland.es/

De bon principi, m'hagradaria dir que trobo que és unaweb d'allò més interessant, d'allò més motivadora, dinàmica i divertida, en fi, resumin-ho tot, crec que és impressionant.

Per començar, aquest web ens presenta a 6 pesonatges provinents, cadaun, d'un continent diferent, per tant aquí ja es comença a treballar la multicultaritat, els qual de manera cooperativa, hauran d'anar treballant en equip per desvelar tots els enigmes que es presenten en el joc. Tot passa dins d'una illa. Els nois i noies han de trobar el tressor que conté la nova font d'energia que salvarà el planeta. Per trobar aquest tressor, hauràn de passar per diferents mons amagats darrere de portes màgiques que trobaràn en un esplèndida illa al mig de l'oceà. A cada món els alumnes treballaran amb exercicis de cadasacuna de les matèries.

A més, a Nicoland, cada exercici/joc educatiu està classificat per grau de dificultat: de 6 a 8 anys, de 8 a 10 anys i de 10 a 12 anys, coincidint així amb els cicles que comprèn l'Educació Primària.

Perquè aprengui divertint-se, els decorats i els personatges de Nicoland submergeixen al nen en un univers tropical d'aventurer. Darrere de cada porta màgica, els nens descobrixen jocs d'estimulació i de reflexió en els diferents mons de Nicoland: el País dels Faraons, el Vaixell Pirata, la Casa Encantada, Tropicalandia, Roboticalandia i el Poble de Nico.

Aquest joc és, sens dubte, la millor manera perquè el nen treballi cadascuna de les matèries de la forma més divertida, motivadora, dinàmica i impresionant a través d'Internet. A més a més, quan un nen es subscriu en aquesta pàgina se li fa arribar un codi amb el qual serà identificat fent que l'ordinador guardi tots els resultats que el nen va aconseguint. D'aquesta manera sabrem també quin és el curs evolutiu de l'alumne.

Jo, sincerament, considero que no hi ha millor web educativa per treballar totes les àrees de l'educació primària d'una manera tant birllant i divertida. Crec que moltes escoles, haurírn de conèixer i treballar aquesta web. Se'n poden obtenir grans resultats!!

jueves, 1 de julio de 2010

SESSIÓ 10. METÀFORES D'APRENENTATGE AMB L'ORDINADOR

En la conceptualització de la naturalesa de l’aprenentatge amb l’ordinador Charles Crook planteja 4 models diferents en forma de metàfores, a través de les quals s'explica  com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre davant de diferents situacions en funció del paper que jugui l'ordinador. Aquestes metàfores són:


• Metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

L’interès que es troba en aquesta metàfora és la capacitat que té un ordinador per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l’alumne ja que vindria a ser la seqüència següent: L’iniciador que incita als alumnes al funcionament de programes informàtics que faria referència al docent, la resposta que li dóna l’alumne i l’avaluador que seria el mestre.

La creació de programes a l’ordinador com a tutor el que es pretén és la individualització de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i la formulació de preguntes. Per aquesta raó, en aquesta metàfora es pot trobar la pàgina web: http://clic.xtec.cat on es pot trobar activitats que poden a prova els coneixements del nen.

• Metàfora de la construcció:l’ordinador com a alumne

En aquest cas és l’alumne qui controla l’ordinador o màquina i això permet que l’alumne construeixi idees noves a partir d’explorar. En aquesta metàfora podríem dir que l’alumne és actiu ja que és ell qui ensenya a l’ordinador donant una sèrie d’instruccions, per tant, en aquest cas tindríem el programa Winlogo ja que és l’alumne qui ha de donar instruccions per a que la tortuga faci el recorregut que l’alumne vol, tot formant formes i figures.
• Metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

L’usuari en aquesta metàfora pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat com és el cas del programa Crayon Pysics i aquí el grau de llibertat és més limitat. Per tant, la simulació fomenta la reflexió i l’acció però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes de relació social.

• Metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina
L’ús de l’ordinador com a eina ens permet obtenir noves possibilitats expressives; això significa que l’ordinador actua com un amplificador de l’experiència d’escriure, dibuixar... per tant, es pot dir que l’ordinador com a eina ens allibera de les tasques més rutinàries per tal que ens centrem en aspectes més reflexius, constructius i creatius.
Un exemple seria “el dictat” que és un exercici que pot ser molt útil pels alumnes perquè s’ajuden entre ells a marcar els errors i d’aquesta manera aprenen a corregir-los entre ells i explicar-ho.