SESSIÓ 6. ANÀLISI D'UN ANUNCI I "TÒPICS"

L'anunci que jo vull analitzar és el següent:
http://www.youtube.com/watch?v=Ixq4Co40JTY

Com es pot observar, l'anunci comença amb la presència d'un personatge famós, Ben Affleck, un home guapo i atractiu, seductor, fort físicament, un home ben fet en tots els aspectes. Amb l'aparició d'aquest personatge comença a sonar una musica potent, seductora, amb un cert to d'erotisme, que acompanya a Ben Affleck al llarg de tot l'anunci, al qual se li van apareixent noies i més noies, intentant seduir-lo, apropar-se a ell, intimant que es diu. Totes aquestes noies són comptades en una espècie de marcador que porta el famós allà on va. Al final de l'anunci, apareix un xicot jove, amb un aspecte més "retro", més "progre" i el nostre famós home intentar cridar l'atenció a aquest noi ensenyant-li quantes noies han intentat apropar-se a ell o "lligar" amb ell amb el pròposit de semblar més que ell de "vacilar".
Però aquest xicot seguidament li ensenya el seu marcador, on hi ha un nombre bastant més elevat que el del home famós, guapo i seductor. A continuació, es veu a aquest xicot omplint-se tot el cos amb desodorant Axe, diguéssim que ens intenta donar la resposta a l'escena anterior.

Pel que fa al fil conductor de l'anuci, veiem que en tot moment s'utiliza la comunicació audiovisual (imatge i so) seductora, eròtica, atractiva, seqüències i situacions qüotidianes, traduïdes al camp de la sensualitat i la seducció, l'atracció i la passió. Més tard, al final del anunci. ens fa aquesta comparació entre els dos personatges de l'ascensor ben diferenciats o en es veu "l'efecte Axe".

Es un anunci que no es vol allunyar gaire de la realitat, només exagera segons quins aspectes per donar sentit al producte que es vol vendre. D'aquesta manera, intenten fer creure al espectador, que només utilitzant aquest desodorant és igaul l'aspecte que un tigui perquè pot passar per sobre de molts personatges guapos, atractius seductors, famosos, etc.

En conclusió, intenta reproduir una realitat qüotidiana però des del punt de vista del desodorant Axe.

Reflexió personal sobre alguns tòpics:

Tòpic 1: "Una imatge val més que mil paraules"

Penso que aquest tòpic és bastant acertat, epl simple fet que a vegades la gent o els mitjans de comunicació en aquest cas, parlen i parlen i només fan que donar voltes a un mateix tema sense anara a parar a cap lloc, quan molt sovint un gest, un fet, un acte, una demostració, diu molt més que tant lletra lligiada i tanta parrafada i tant "bla bla bla". Amb la vista podem entendre molt millor una cosa que no pas des de l'oïda. També és cert que un discurs o un text escrit acomànyat d'imatges pot ser molt bona manera també de fer entendre alguna cosa.

Tòpic 2: "Davant de la televisió, el receptor és passiu"

Aquesta afirmació podrírm dir que va a "tants per cent". És evident, que hi ha un tant per cent de la població que creu i veu com a realitat tot el que la televisió ens transmet, dependrà també del grau de maduresa i inteligència que aquest grup/sector de la població tingui. Després trobem un altre tant per cent d'espectadors que són més crítics amb allò que veuen amb allò que la televisió els mostra i si que es plantejen la realitat de dita informació i creuen o no en la seva naturalesa i existència. La forma de mostrar i reproduir tota aquesta informació juga molt, també, amb l'interior i els cervells dels receptors d'aquesta informació.
Tòpic 3: " La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència"

Pel que fa a aquest tòpic, m'agradaria distingir, que aquest efecte que té la violència de la televisió o del cinema, és diferent si l'espectador és un infant o un nen o una persona jove d'un adult o persona de més edat, ja que el primer grup de persones, els costa més diferenciar el que està bé del que està malament, i veure actes de violència per les pantalles ho poden interpretar com una cosa normal que la societat ensenya sense cap temor com a cosa totalment quotidiana. Així que, desgraciadament, si els espectadors són infants, pot tenir una repercusió molt negativa que no els ajudarà gens ni mica en el decurs de la seva vida i creixement. Segons l'estatus social, el nivell de vida, l'entorn, aquest efecte pots ser major o menor, però sens dubte, poc o molt, la violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

Tòpic 4: " La televisió és un mitjà generador de "modes"

És un tòpic força encertat des del punt de vista que els espectadors, a força de veure de manera insistent qualsevol tipus de producte, qualsevol tipus de marca, acaba per consumir/comprar aquest producte o marca dicriminant-ne molts altres degut a que un es considera més habitual o més comú entre la societat que l'altre. Per tant, si no vesteixes una marca o no consumeixes un producte ets tal o ets qual perquè aquesta marca és més cara, aquest producte és més , de millor qualitat, creant així un tipus de gent o un altre per això o per allò.

Tòpic 5: " La televisió és una finestra oberta a la realitat"

Pot ser i no pot ser. Depèn, en gran part de la realitat que es mostri. Hi ha anuncis de televisió, per exemple, que donen una imatge molt equivocada, molt diferent, molt enganyosa del que és la realitat, ja que per posar un exemple, en molts anuncis de perfums, desodorants, en fi productes pel cos, s'ultitza molt l'esrotisme, la sensualitat, la seducció, la passió, i això queda clar que no és ni de bon tros, el reflex de la realitat. Però per contra, hi ha anuncis del tercer món, els telenotícies, d'uan realitat que si que és real però que nosaltres creiem menys real que tots aquests anuncis "cutres" de perfums i tonteries. Aquests anuncis o programes si que donen una gran imatge i representació de quina és la veritat de la realitat que ens envolta.

Tòpic 6: " Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències"

En aquest cas trobem part de raó, ja que, una notícia, un fet, algun element nou, una vegada el veus per primer cop produeix una sensació de sorpresa, de novetat, fins el punt que aquest aspecte es fa tan pessat i tant continu, que provoca familiaritat i quotidianeitat i fa que el espectador no senti cap tipus de reacció, sentimental o no, cap a aquest element. Tot i que, és ben cert, que hi ha notícies i acontaixements que cada cop que els veus produeixen més angoixa i sentiment al receptor, encara que en molts pocs cassos.